Parles sol i en
veu baixa
amuntegant les
paraules,
com si parlessis
somniant,
mentre em mires.
No entenc què em
dius,
però tu respons
que res i és mentida,
t’estàs fent un
poema dins,
i te’l quedes per tu i no me’l deses.
Potser ens
agradaria als dos
escoltar-lo caure
de la teva boca,
però l'escombres
amb el cap
i el reculls
mentre me’l negues.
Potser si t’hagués entès una mica…
encara que només fos
alguna mica.