diumenge, 1 de febrer del 2015

GYMNOPEDIES Nº. 1



Parles sol i en veu baixa
amuntegant les paraules,
com si parlessis somniant,
mentre em mires.
No entenc què em dius,
però tu respons que res i és mentida,
t’estàs fent un poema  dins,
i  te’l quedes per tu i no me’l deses.
Potser ens agradaria als dos
escoltar-lo caure de la teva boca,
però l'escombres amb el cap
i el reculls mentre me’l negues.
Potser si t’hagués entès una mica…
encara que només fos alguna mica.