dijous, 2 de juliol del 2015

L'ART D'ESTIMAR




Anders Petersen



Seguiu l'exemple de les deeses, llinatge mortal, i no negueu els vostres favors als homes que us desitgen. Fins i tot encara que us enganyin. Què hi perdeu? Tot queda. Encara que us prenguin mil homes res no es perd.

Ovidi









dimecres, 24 de juny del 2015

ADOLESCENCIA 2001


Gerard Vilardaga

















VERSIÓN DE PIEDRA

Con arenas desiertas 
que marcan el tiempo,
lleno mi vacía madriguera.
Imploro al sol
con el rostro hacia arriba.
Tu cuerpo en mi interior,
en medio de mi.
Mi alma llora 
gritos a la luna.
Lluvia de estrellas
cubre mi rostro,
me salva del miedo.
Mi soledad te cobija.
Tú limpias mis entrañas,
deshaces mi coraza que,
en versión de piedra,
fingía descansar.
Camina junto a mi;
voy a ese lugar
donde todo es nada
y siempre es nunca.




dimecres, 17 de juny del 2015

TRANSFERENCIA


Nos teníamos tantas ganas
que no dejamos siquiera
unas migajitas de piel.
Sencillamente
desaparecimos.

(Ana Elena Pena)



























dimecres, 10 de juny del 2015

FERIDES DE GUERRA (1900)


Gerard Vilardaga


A la tarda m'he ferit
per últim cop, 
damunt la roca seca
envoltada de fang aspre
i camps ploguts,
mentre els homes inquiets
furgaven la terra,
amb l'àvia al cap
la seva veu i les històries 
de vida-mort
i noms de fills.
Ara tornem a casa, 
de fotre crits
de sota els llums del teatre
d'un dia de pluja seguit
d'ara, tocant la nit
i plovisqueja.
Tinc la pobresa ficada al cos
i no t'ho he dit,
ni hotels ni velers-promesa, 
només cognoms muds
i tot l'amor ben dolorit,
sóc-poca-cosa-de moment,
un catàleg de pobreses
i els motius em travessen
com la pluja, persistent,
jo vaig plovent,
hi torno: no sóc, no sé...
fes veure que no t'importa
jo no puc avui.

dimecres, 3 de juny del 2015

ANIMALS DE COSTUMS




Erwin Blumenfeld

Cada nit entrelligats
dels dits dels peus 
a on ens arriben les mans,
i ara
m’ha agradat
quan m’has gratat l’esquena
com s’acaricia a un gat,
sobre la taula,
mentre els altres feien els cafès.


dijous, 28 de maig del 2015

MEMORIA EXPIATORIA

Josep Grifoll
Recuerdo tus dientes,
tus labios,
tu nariz, tus ojos,
tus manos.
Recuerdo tus brazos
tu pecho, tu barriga,
tu espalda,
tu cicatriz,
tus marcas, tus piernas,
y también recuerdo tus pies.
Tu tacto,
tu textura y tu densidad,
los relieves de tu cabeza
y tus dientes.
Recuerdo algunas palabras tuyas
y tu voz,
las bromas, 
tu risa, tu cuello,  
tu caminar.
Me recuerdo a mi
y me veo a veces,
en el parque, con un perro,
o incluso con dos
perros
por tus calles
respirando las mismas olores
bajo el mismo cielo
y tal vez con la misma ropa
que entonces.
Y recuerdo tu cama en el suelo
y la pared roja de sombras
y cuando tocabas 
y me cantabas cosas
y te recuerdo feliz
y triste
y muy triste,
y puedo recordar también
cómo sentía
que formabas parte de mi
fuera del tiempo.
Y ahora te has vuelto recuerdos
que empiezo a olvidar.

dimecres, 20 de maig del 2015

INVISIBLE

                                           Brassaï                                               

Incapaç de repetir-me,
no m’hi veig, 
no m’hi veig!
Atrapats a l’altre banda
ulls com becs - morts
de gana
m’esmicolen la mirada
i se m’emporten
l’esperit,
engolit,
i d’un cop,
s’acaba.